Eva Moyano: resum de l’estada a Kuwonku

La casa d’en Pere i la Roser es com un oasi enmig del desert; hi ha Philadelphia i melmelada (a la nevera!) i novel.les en catala i castella, quelcom inimaginable enmig de la regio mes remota i oblidada de Gambia, la franja nord de l’Upper River Division, a l’extrem interior del pais.

Aqui la vida no es gens facil; es una zona extremadament arida durant l’epoca seca i molt calurosa i humida a l’epoca de pluges, quan s’ha d’aprofitar per treballar la terra. Principalment s’hi cultiven el mill i el cacauet, dos productes amb un preu de sortida molt baix en el mercat.

Abans que en Pere i la Roser comencessin el projecte de cooperacio Blanes per Gambia al poble de Kuwonku i portessin la maquinaria per fer-ho, tots els camps es llauraven amb bous i quan es recollia el cacauet, aquest s’havia de separar de la clofolla a cops de basto. L’afirmacio del filosof presocratic Tales de Milet de que l’aigua es el principi de totes les coses s’hagues pogut confirmar en aquestes contrades; en Madi, encarregat del projecte i originari de Kuwonku, m’explica que les vaques morien a causa de la sed i la calor.

Blanes per Gambia, a mes de col.laborar amb l’escola i la clinica, ha portat premses per fer pasta i oli amb el mill i el cacauet que queden en stock per afavorir la seva comercialitzacio en els mercats locals, ha portat tractors i gairebe el mes important: aigua. Gracies a un sistema d’energia solar per extreure-la del pou s’han pogut instal.lar aspersors als camps i un abeurador al que acudeix el bestiar de Kuwonku i dels pobles del voltant.

Campoto, nom amb el que es coneix el centre neuralgic del projecte, ha esdevingut aixi un refugi pels habitants de Kuwonku; un espai de treball agricola comunitari des d’on combaten la dimissio i l’abandonament que pateixen de manera sistematica per part de les autoritats politiques del pais.

(https://evamoyanoblog.wordpress.com/)