Projecte Truc a Kuwonku
El passat dimarts dia 1 de setembre de 2015, després d’estar dos anys treballant pel nostre projecte els Truc de segon any de l’AEIG Pinya de Rosa ens disposàvem a agafar un avió amb direcció a Gàmbia, exactament a Banjul.
Aquella mateixa nit, després d’haver hagut de tornar enrere amb l’avió i estar unes hores esperant a l’aeroport de Barcelona, per fi arribàvem a Banjul.
Molt emocionats vam passar la primera nit amb uns escoltes d’allà que ens van rebre amb una banda de musica, tot molt autèntic!
L’endemà al matí vam agafar un autobús amb direcció a Basse i seguidament un cop allà, després de trobar-nos amb la gent que passaríem els dies allà, vam agafar una barca per creuar el riu i després un “Guele-Guele” que ens va portar ja fins al poble de Kuwonku on passaríem els pròxims dies.
Al arribar allà tothom del poble, especialment els nens ens van rebre amb moltíssimes ganes.
Durant els nostres dies a Kuwonku vam estar ajudant a l’ONG amb la qual anàvem allà a pintar l’escola del poble, fent jocs amb els nens i també vam poder gaudir d’algunes festes del poble. Cal destacar una en concret en la qual els nostres animadors amb ajuda de gent del poble i alguns cooperants que estaven allà ens van preparar una gran nit on vam realitzar l’última promesa com a nens del cau, ens va encantar!
Per una altra banda va haver-hi dos dies que els vam dedicar a viure com viu la gent d’allà, i per parelles, tot junts amb escoltes d’allà vam poder comprovar i viure l’experiència de viure en una “Kunda”.
Al final del nostre viatge, després de despedir-nos de tot el poble (alguns amb llàgrimes als ulls i tot) vam tornar cap a la capital on vam poder anar a veure un mercat d’allà, passar més estona amb els escoltes de Serakunda i fer una mica de turisme, ja que abans no n’havíem pogut fer.
D’aquesta gran experiència no sabríem destacar cap part en concret per que cada instant va ser únic i inoblidable, però si ens haguéssim de quedar amb alguna cosa seria amb l’hospitalitat de les persones de Gàmbia i amb els seus somriures que no s’apaguen mai.
Grup de cooperants de l’AEIG Pinya de Rosa de Blanes
