La terra promesa

Són les quatre de la tarda i estem al porxo de casa parlant amb en Madi. Un home de Kuwonku s’acosta a oferir-nos si volem comprar un toro.

– M’heu de comprar un toro! El meu fill no para de dir-me que ha de marxar a Europa, no el puc retenir més aquí. Necessita diners per anar a Líbia,  arribar a Trípoli i agafar un caiuc per travessar cap a Itàlia, cap a Europa… la terra promesa, el futur! – ens diu.

Aquests últims mesos, han arribat a Europa uns 40 nois de Kuwonku i hi ha uns 40 més que estan esperant que les famílies els ajudin per poder marxar. Quin futur els espera a aquests nois a la nostra Europa malmesa? No creuen ni volen creure en la realitat. Quan els hi expliquem la pila de nois que es queden pel camí, que les barques van al fons del mar… ens diuen que si és així és perquè Alá ho ha volgut.

Imaginem que ens preguntareu  què fem per evitar això a Kuwonku? Molt poca cosa i molta. Procurem, amb la nostra feina, donar un xic de sentit a les seves vides intentant fer-los veure que a base d’esforç s’aconsegueixen coses. Però… moltes coses? Sense recursos…què difícil ho tenen! Àfrica està molt oblidada per tothom. Ara més que mai tothom ho necessita ajuda però quan no es té res de res…on diposites l’esperança? En una pastera?

Roser i Pere